Open Widget Area
Reviw on bokmaker Number 1 in uk w.artbetting.net William Hill
Full Reviw on best bokmaker - Ladbrokesl.artbetting.net
Estils educatius parentals

Estils educatius parentals

Educar és una tasca difícil. Tasca compartida per pares, educadors, professors, psicòlegs…

Donar als nens i nenes de tot (joguines, diners, objectes), deixar-los-hi fer tot el que vulguin, cedir davant els seus desitjos, és un error, doncs farem d’ells uns egoistes i capritxosos.

La majoria dels pares utilitzen mètodes disciplinaris basats en uns enfocaments bàsics de l’entrenament que es poden classificar en: permissiu, autoritari, sobre protector i democràtic.

En l’estilPermissiu, de deixar fer, els pares eviten l’ús de control i l’autoritat. Donen excessiva concessió a les iniciatives i arguments infantils sense establir normes ni límits. Tolerància i acceptació als impulsos del nen. És un estil educatiu unidireccional, en aquest cas de baix cap a dalt. Els pares creuen que s’han de fer feliços als nens i servir-los. Creuen que no són efectives les conseqüències que els resulten molestes i que només cooperen si creuen que és correcte.

Aquest comportament genera en els fills dificultats per controlar els impulsos i per assumir les responsabilitats, ja que creuen que els problemes els resolen els pares mitjançant la persuasió. Són nens i nenes immadurs, amb baixos nivells d’autoestima.

L’estil educatiu autoritari, el de la imposició, comporta baixa atenció a les necessitats dels fills i a les seves demandes. Baix afecte i alts nivells de control. En la comunicació apareix coerció verbal i física. No es presta atenció a les iniciatives dels fills per tantés un estil unidireccional, de dalt a baix. S’exigeix obediència a través de condicions, es castiga sense argumentar i amb un control estricte i rígid, sense flexibilitat i amb excessives prohibicions i disciplines.

Aquest tipus d’educació genera fills obedients i ordenats però amb acumulació de grans dosis d’agressivitat i frustració. Solen ser tímids i amb poca tenacitat a l’hora de perseguir els seus objectius. Tenen una pobre interiorització de valors morals orientant-se més pels premis i càstigs que pel significat intrínsec del comportament. Mostren poques manifestacions d’afecte cap als iguals inclús tenint dificultat per establir relacions socials. Tenen un “locus de control” extern, baixa autoestima i dependència. Tendeixen a ser fàcilment irritables, agressius, colèrics i vulnerables a les tensions.

Els pares creuen que ostenten l’autoritat i que han de fer-la complir amb o sense la col·laboració dels fills i aquests aprenen que els problemes es resolen a la força, que els pares sempre guanyen i que són sempre els que decideixen i resolen.

Els pares sobre protectors manifesten ansietat paterna i falta de confiança. Creuen que els fills han de ser cuidats en tot moment, protegits i mimats mentre viuen a casa dels pares, “ja creixeran i es responsabilitzaran de grans”.

Aquest estil educatiu genera en els fills dependència, falta d’iniciativa i egoisme, intolerància i tirania. Desadaptació social. Creuen que la responsabilitat correspon als pares. Els fills són una “tabula rasa”, són dependents. La filosofia és “tot pels nens però sense els nens”.

Per últim, el model democràtic, el de la negociació, és en el que s’atenen les necessitats dels fills però s’estableixen normes i límits adequats a les necessitats i capacitats d’aquests, explicant-los els motius de manera clara i coherent per a ells. És un estil educatiu bidireccional ja que s’atenen les explicacions i iniciatives dels fills alhora que s’incideix en aquestes. Aquest estil ajuda i tendeix a alts nivells d’autocontrol i autoestima en els fills, major capacitat per afrontar situacions noves amb confiança, major persistència en les tasques que inicien i major habilitat en la interacció i relacions amb els iguals, són independents i afectuosos, així com també es fomenta la interiorització de valors morals.

Aquests pares pensen que els nens poden resoldre problemes per si mateixos i que s’ha de deixar que prenguin decisions i escullin perquè aprenguin les conseqüències. Els fills cooperen si se’ls anima a fer-ho. Aprenen que els problemes se solucionen de manera cooperativa, pares i fills participen conjuntament en la resolució dels problemes.

Gemma Torné Queraltó | Psicòloga Clinica

Comparteix! Participació amb els teus amics! on the following networks

Aquesta resposta ha 0 Comentaris

Deixa una resposta

Menu