Open Widget Area
Reviw on bokmaker Number 1 in uk w.artbetting.net William Hill
Full Reviw on best bokmaker - Ladbrokesl.artbetting.net
Disfèmia | Hiha tractament pel tartamudeig?

Disfèmia | Hiha tractament pel tartamudeig?

Es considera que la fluïdesa normal amb la que parlem les persones és de 90 paraules per minut, però un de cada cent adults no aconsegueix parlar amb aquesta velocitat de parla. Les persones que tartamudegen realitzen repeticions, pauses, emeten sons i síl·labes allargats i es bloquegen en parlar, però saben el que volen dir, per això, a les persones que tartamudegen cal deixar-les parlar encara que tardin més en articular-ho.

Tota aquesta simptomatologia (repeticions, bloquejos, pauses) provoca cada vegada més inseguretat a la persona afectada, fins i tot arribant a evitar situacions socials on sap que probablement haurà de parlar. A més, en situacions d’estrès empitjora la parla.

Neurològicament es donen alteracions. Les àrees de llenguatge funcionen de forma anòmala, els centres motors de la parla no s’activen amb la rapidesa suficient.

Segons científics de la Universitat de Florida, en el 50% dels casos de tartamudesa hi ha factors genètics, però la severitat del trastorn no s’hereta, per tant, els factors ambientals i d’aprenentatge juguen un paper molt important en aquest trastorn. S’ha comprovat que la complexitat de les frases i les demandes de timing empitjoren el quequeig (entre d’altres factors ambientals, que podem relacionar amb entorns més exigents). L’esforç per parlar i l’evitació de les situacions de parla s’aprenen. Alhora se sap que hi ha influències bidireccionals entre llenguatge i processament motor de la parla.

Segons un estudi publicat a Neurology (fet per la Universitat de Beijing, Xina), la teràpia de llenguatge intensa (a raó de tres sessions diàries durant una setmana) pot reduir el tartamudeig. Aquesta teràpia provoca canvis cerebrals, obligant el cervell a reorganitzar-se. Això és degut a la plasticitat cerebral o neuroplasticitat. Aquest fenòmen permet a les neurones regenerar-se tant anatòmica como funcionalment, arribant a formar noves conexions sinàptiques. La plasticitat neuronal representa la facultat del cervell per recuperar-se i reestructurar-se.

Tal com diu el neuròleg Jeffrey Buchhalter (membre de l’Acadèmia Americana de Neurologia d’Estats Units) aquest estudi és important perquè demostra que la Ressonància Magnètica Funcional pot ser utilitzada per monitoritzar les intervencions de llenguatge que es portin a terme amb pacients tartamuts. Tot i així, caldrà veure si els resultats de la teràpia intensiva de llenguatge duren en el temps, mantenint-se les millores.

Perquè els tractaments en tartamudesa siguin exitosos cal que siguin llargs i es tractin durant temps, sent molt necessaria la implicació de la persona que pateix el tartamudeig per posar en pràctica aspectes de la teràpia i els pugui incorporar en el seu dia a dia.

Segons el Dr. Maguire’s (Universitat de Florida) els antipsicòtics (Risperdal i Zyprexa) tenen efectes positius per millorar la fluïdesa de la parla. També parlen del Pagoclone (Indevus).

En resum, tot i que en molts casos el tartamudeig és fisiològic i desapareix sol, en altres el trastorn s’instaura i es cronifica, no sent capaç el nen o adult de sol·lucionar sol el seu problema. Si té dubtes, consulti. Hi ha tractaments eficaços, que combinen la teràpia psicològica, de llenguatge i farmacològica que poden resoldre fins i tot trastorns cronificats. I també li indicarem sobre quines actuacions beneficien la persona que tartamudeja i quines no. Sempre que hi hagi preocupació per part dels progenitors o l’entorn familiar del subjecte, s’observi tensió en parlar o eviti situacions de parla per por, cal consultar.

Judit Raventós | Neuropsicòloga i Logopeda

J

Comparteix! Participació amb els teus amics! on the following networks

Aquesta resposta ha 0 Comentaris

Deixa una resposta

Menu