Open Widget Area
Reviw on bokmaker Number 1 in uk w.artbetting.net William Hill
Full Reviw on best bokmaker - Ladbrokesl.artbetting.net
6 DE MARÇ: DIA EUROPEU DE LA LOGOPÈDIA LA DISPRÀXIA.

6 DE MARÇ: DIA EUROPEU DE LA LOGOPÈDIA LA DISPRÀXIA.

El 6 de març es va celebrar el Dia Europeu de la Logopèdia, creat el 2004 pel Comitè Permanent de Logopedes de la Unió Europea amb la finalitat de donar a conèixer la professió i els seus camps d’intervenció a Europa. Cada any, per a aquesta data, s’escull una temàtica relacionada amb la Logopèdia, aquest 2016 el tema escollit és la Dispràxia. Per aquest motiu volem aprofitar l’ocasió per donar a conèixer i respondre algunes preguntes generals sobre aquest trastorn neurològic que afecta la comunicació de les persones. Què és la dispràxia? Es tracta d’un trastorn neurològic que provoca una alteració psicomotriu que dóna com a resultat malaptesa, lentitud en els moviments i dificultats per realitzar moviments coordinats on hagin d’estar implicats diversos grups musculars, com ara pentinar-se, escriure o anar amb bicicleta. Tot i que el terme “dispràxia” fa referència a aquesta incoordinació motora, realment pot afectar a diverses àrees, com per exemple: el desenvolupament emocional i el llenguatge.

Quins tipus de dispràxia existeix?

Es tracta d’un trastorn neurològic que provoca una alteració psicomotriu que dóna com a resultat malaptesa, lentitud en els moviments i dificultats per realitzar moviments coordinats on hagin d’estar implicats diversos grups musculars, com ara pentinar-se, escriure o anar amb bicicleta. Tot i que el terme “dispràxia” fa referència a aquesta incoordinació motora, realment pot afectar a diverses àrees, com per exemple: el desenvolupament emocional i el llenguatge.

Quins tipus de dispràxia existeix?

– Dispràxia ideomotora: consisteix en una interrupció en la seqüència de pensar i realitzar un acte aparentment senzill, com agafar un objecte.

– Dispràxia ideatòria: queda afectada la cadena de seqüències de passos senzills que donen lloc a un acte més complex com cordar-se els cordons de les sabates.

– Dispràxia constructiva: es dóna una dificultat per comprendre les relacions espacials entre els objectes, això dificulta que els pugui moure d’un lloc a un altre, per exemple ficar un objecte dins d’una capsa.

– Dispràxia oromotora o verbal: estan afectats els grups musculars que s’encarreguen de la fonació, això fa que presentin problemes per a la pronúncia d’alguns fonemes, afectant així la intel·ligibilitat de la parla. Aquest tipus de dispràxia es defineix a partir de l’aparició d’un conjunt de símptomes durant la parla, com per exemple: Períodes on la parla sigui inintel·ligible.

* Errors en l’articulació de molts (o tots) els fonemes.

* Esforç excessiu i/o titubeig a la producció d’alguns o de tots els fonemes.

* Augment del nombre d’errors a mesura que s’incrementa la longitud de l’enunciat.

* Inestabilitat en la fluència de la parla.

Quines són les causes i els principals factors de risc?

La base que forma la dispràxia és la interrupció dels missatges que es transmeten del cervell a certs músculs, però pel que fa a les causes s’han realitzat molts estudis per intentar conèixer la causa d’aquesta afectació, però encara no s’ha pogut establir de forma clara quin és el seu origen. Les darreres investigacions donen com a possibles causes de la dispràxia en els nens la immaduresa en el desenvolupament neuronal, lesió a les primeres etapes del desenvolupament del teixit nerviós o per anòxia (falta d’oxigen perinatal). Els principals factors que es poden associar a aquesta patologia són:

– Prematuritat.

– Consum de substàncies tòxiques durant l’embaràs.

– Antecedents familiars de dispràxia.

Tot i que la dispràxia es pot donar al néixer, en els adults pot ser un trastorn secundari a altres malalties, com ara un accident vascular cerebral, un tumor cerebral, afeccions que causen empitjorament gradual del cervell i del sistema nerviós (com les malalties neurodegeneratives), demències o per lesions després d’un traumatisme cranioencefàlic.

Quin és el tractament logopèdic de la dispràxia?

Els objectius del tractament s’estableixen en funció del grau de severitat de la patologia en cada pacient. En condicions òptimes on el pronòstic és favorable, el principal objectiu és que el pacient controli de manera conscient la seva articulació de manera que pugui ser produïda voluntàriament. En programes d’intervenció que normalment s’utilitzen en aquests casos es desenvolupen tècniques específiques per a millorar els aspectes més afectats: millorar el control voluntari dels moviments articulatoris per arribar a la seva generalització, aconseguir la pronunciació de fonemes on es presenten dificultats, millorar la prosòdia, etc. Però els programes destinats al control motor només són una part del que hauria de ser el tractament general, ja que també s’hauria d’incloure programes que es destinessin a l’entrenament de les aptituds perceptives, siguin motores, cognitives o conductuals que estiguin relacionades amb la comunicació i el llenguatge.

Programes d’intervenció basats en sistemes augmentatius de comunicació: El que es pretén amb aquest tipus de programes és aplicar un sistema augmentatiu (no substitutiu) o alternatiu basats en imatges o gestos amb la intenció de reforçar els aspectes on es presentin més dificultats en el llenguatge oral, ja que aporten estabilitat i permanència en el temps. Pels pacients que tenen dispràxia és difícil recordar i pronunciar una paraula de tres síl·labes però quan li proporcionem una seqüència de tres signes aquesta tasca es facilita. L’avantatge d’aquest tipus de programes és que es poden utilitzar amb nens molt petits, això permet que es pugui començar la intervenció en edats molt primerenques.

Programes basats en la melodia: se li proposa al pacient un model que ha d’imitar, frases “cantades” on es remarquen exageradament les síl·labes tòniques, que solen ser més agudes i llargues que no les àtones. Es pot acomodar la melodia segons les característiques del pacient, alentint-la, pujant o baixant les notes, etc. Aquest tipus de programa d’intervenció és molt atractiu pels pacients i es poden apreciar els bons resultats.

El llenguatge escrit com ajuda per a millorar la pronunciació: sense dubte per què això funcioni s’han de donar certes circumstàncies com l’ edat, el nivell d’intel·ligència i la capacitat de retenir la correspondència grafema/fonema. Els programes basats en aquesta hipòtesi són molt beneficiosos, ja que l’escriptura aporta estabilitat als nens amb dispràxia perquè manté amb la vista la seqüència de fonemes que ell no troba.

 

Lara Gracia | Logopeda Clinica

Comparteix! Participació amb els teus amics! on the following networks

Aquesta resposta ha 0 Comentaris

Deixa una resposta

Menu